Día de les escritores, 18 d’ochobre de 2021

Esta entrada está disponible en: Castellano (Castellanu)

Cada añu, dende 2016, celebramos nel territoriu español, por iniciativa de la Biblioteca Nacional, el Día de les Escritores, col fin de visibilizar a les muyeres que, de la mesma que n’otros ámbitos, fueron borraes de la hestoria de la lliteratura. 

“Pa la mayor parte de la Hestoria, Anónimu yera una muyer”. Esta cita, que s’atribúi a la escritora feminista Virginia Woolf, critica esti silenciamiento al que s’hai vistu sometida la muyer na lliteratura. 

Por ello, anguaño, dende la Organización de Muyeres de la Confederación Intersindical, fuimos más allá de la conmemoración d’esti día, editando un calendariu que distribúyese en tol territoriu español, y espublízase en 5 de les nueses llingües: castellán, gallegu, catalán, valencianu y asturianu, y que fai un percorríu pola lliteratura escrita por muyeres al traviés de la hestoria y de los distintos territorios. Empieza por escritores de la Edá Media llegando hasta les escritores del sieglu XXI, ensin dexar nel olvidu a les muyeres qu’escriben en catalán, gallegu, euskera y asturianu.

El plurillingüismu ye una realidá nel territoriu español, y ye necesariu rindir homenaxe nel día d’elles, a toes aquelles escritores qu’amás d’atopase coles torgues de ser muyer, enfréntanse al desconocimientu qu’esiste de la lliteratura en cualesquier de les llingües minoritaries del Estáu. La lliteratura pa quien escribe n’elles supón un proyectu de resistencia; ye necesariu un nivel de compromisu y militancia pa caltener la llingua viva. 

Lía Guerrero nel so artículu “La visibilidá de les escritores” describe asina l’orixe del contestu nel qu’atopamos: “Históricamente la devaluación de la escritura femenino emana de la creencia de que les muyeres teníen una escasa capacidá intelectual, o sía que non inferior a la del home. Esta creencia, que foi defendida científicamente, escorría circunscribir a les muyeres a lo doméstico y, na práctica, supunxo que se vieren escluyíes del ámbitu lliterariu.” Y anque podemos pensar que les torgues yá se superaron, la realidá amuésanos con cifres que na actualidá sigue siendo escasa la presencia de la muyer nos ámbitos lliterarios: 

  • Namás 16 de los 117 Premios Nobel de Lliteratura fueron pa muyeres. 
  • En plenu Sieglu XXI, de los 38 nomamientos que se realizaron na Real Academia Española solo 8 correspuenden a muyeres. 
  • Na Academia de la Llingua Asturiana hai 8 muyeres Académiques de Númberu, d’un total de 28 miembros, y 4 Académiques Correspondientes d’un total de 31.
  • Na Real Academia Gallega namá hai 5 muyeres ente los 30 miembros.
  • La Real Academia de la Llingua Vasca dende la so fundación en 1919 nunca tuvo una muyer presidente. 
  • Na Academia Valenciana de la Llingua namás 4 de les sos 20 miembros son muyeres. 
  • El Premiu de la crítica de narrativa catalana, nes sos 44 ediciones, foi concedíu a 6 muyeres. 

Dende la Organización de Muyeres de la Confederación Intersindical resúltanos inadmitible atribuyir toes estes desigualdaes numbériques a la calidá de la escritura femenino. Queremos reivindicar la importancia d’espublizar el papel de les muyeres na lliteratura, y abogar por un consumu lliterariu que promueva la igualdá y sía críticu cola reproducción de les discriminaciones escontra la muyer, avanzando escontra una sociedá más xusta y respetuosa.

Organización de Muyeres de la Confederación Intersindical

Secretaría de la Muyer de SUATEA

Print Friendly, PDF & Email

Esta entrada está disponible en: Castellano (Castellanu)